.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Escolteu-me, illes i costes, estigueu atents, pobles llunyans: Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l’ombra de la seva mà, féu de mi una fletxa aguda, em guardà en el seu buirac, i em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» Jo estava pensant: «M’he cansat en va, he consumit les meves forces per no res.» De fet el Senyor sostenia la meva causa, el meu Déu em guardava la recompensa. El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.»

Is 49,1-6

Salm Responsorial

R. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable. 

Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, 
vós veieu quan m’assec o quan m’aixeco, 
descobriu de lluny estant els meus propòsits, 
sabeu bé si camino o si reposo, 
us són coneguts tots els meus passos. R

Vós heu creat el meu interior, 

m’heu teixit en les entranyes de la mare. 
Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, 
és meravellosa la vostra obra. R

Us era tot jo ben conegut, 
res de meu no us passava per alt 
quan jo m’anava fent secretament,
com un brodat, aquí baix a la terra. R

Sl 138,1-3.13-15 (R. 14a)

Lectura dels Fests dels Apòstols
En aquells dies, Pau digué: «Als nostres pares, Déu els donà David per rei i, testimoniant a favor d’ell digué: “M’he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor, ell durà a terme tot el que em proposo.» De la descendència d’ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seva missió deia: Jo no sóc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calçat dels peus. “Germans, a nosaltres, els descendents d’Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació.”»

Ac 13,22-26

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s’hi oposava dient: «No, que s’ha de dir Joan.» Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se’n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S’ha de dir Joan.»
Tots se’n van meravellar. I a l’instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell. I el noi creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel.

Lc 1,57-66.80

"El Baptista és testimoni a favor de la Llum"

El 2n Càntic del Servent de Déu presenta un personatge amb missió universal: els pobles llunyans. La crida té lloc ja abans de néixer: és acció de Déu que ve de l’eternitat. Però la presa de consciència del qui és cridat té lloc en un moment concret de la seva història.
És vocació per a la paraula que fa dels llavis del servent una espasa tallant, com la paraula de Déu (He 4,12).
La sensació de fracàs ve compensada pel convenciment de què el Senyor té a les mans la meva causa.
Primer la missió té com a marc el poble d’Israel; al final s’eixampla: Et faig llum de les nacions.
Al primer viatge missioner Pau i Bernabé, enviats per l’Esperit Sant i per l’església d’Antioquia de Síria (Ac 13, 1s), arriben a Antioquia de Pisídia on el dissabte els caps de la sinagoga els invitaren a exhortar el poble.
Pau recorda l’elecció de Déu a favor d’Israel, fixant-se en què de la descendència de David, Déu ha donat a Israel —com havia promès— un Salvador que és Jesús.
De Jesús n’és testimoni excepcional Joan el Baptista: enviat de Déu que vingué com a testimoni a donar testimoni de la Llum perquè per ell tothom cregués en la Llum, que és Jesús (Jn 1,6s). El seu testimoniatge té força especial perquè al seu temps tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies (Lc 3,15).
Pot sorprendre que, si l’Encarnació del Fill de Déu és al sisè mes després que Elisabet quedà embarassada (Lc 1,24.26), i que per aquells dies Maria se n’anà a casa d’Elisabet on es quedà uns tres mesos (Lc 1,39.56), ara precisament al naixement i circumcisió del Baptista no hi surt Maria.
Lc organitza el seu material amb escenes consecutives, perquè a cada escena hi hagi els protagonistes que convé destacar llavors: ara «l’escenari» l’han d’omplir Zacaries i Elisabet amb el seu fill.
L’àngel havia dit a Zacaries: la teva muller et donarà un fill i li posaràs el nom de Joan. Tot i que l’entorn familiar volien que es digués Zacaries, com el seu pare, tant el pare com la mare tenen clar l’encàrrec de l’àngel de Déu: S’ha de dir Joan.
Per què? Perquè així ho vol Déu!

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES